investigar Landing Page

Guía de Negocios, y Tecnología

Obtén noticias actualizadas sobre noticias internacionales, tecnología, ciencia, política, negocios y más Deportes, Negocios, Salud, Mundo
investigar Servicio
>

Investigación y Desarrollo

Este sitio web utiliza cookies para garantizar que obtenga la mejor experiencia en nuestro sitio web. Al hacer clic en 'Aceptar', usted acepta nuestro uso de cookies. Learn more

Noticias en Español

Noticias en Español

La palabra inteligencia

El País | Categorías: Opinión, Elecciones, Redes sociales, Internet, Inteligencia artificial, Trabajo, Empresas, Teherán, Irán, CIA 21 Mar 2026 04:30
Imagen

Las palabras no ganan para sustos. Las traen, las llevan, las quitan, las ponen, las callan, las gritan, las pervierten: es una vida muy difícil. Algunas se defienden como pueden, escondidas donde pocos las digan o recuerden, pero otras sufren reveses tremebundos. Hasta hace nada, por ejemplo, la red era el aparejo del rudo pescador mal afeitado o del gentil cazador de mariposas; ahora es el ogro que se come a nuestros niños crudos y a nuestros electores con patatas. Hasta hace nada, una maga era una mujer que hacía posible lo imposible; ahora es el epitafio en el gorrito de un señor mayor que se dedica a bombardear el mundo. A la palabra inteligencia le ha pasado algo así, y se la ve sentida, resentida.

Seguir leyendo

Una potencia científica como cualquier otra

El País | Categorías: Opinión, Ciencia, Científicos, Investigación científica, China, Fusión nuclear, Geopolítica, Centrales nucleares, Medicina alternativa 21 Mar 2026 04:30
Imagen

No hay una ciencia china. La ciencia es una, y la mejor prueba es la forma en que el gigante asiático se está convirtiendo, sin pausa pero con prisa, en una potencia científica como cualquier otra.

Seguir leyendo

1976-2026: la memoria

El País | Categorías: Opinión, Argentina, Dictadura militar, Represión política, Democracia, Memoria histórica, Jorge Rafael Videla, Abuelas Plaza de Mayo, Latinoamérica, Sudamérica, América, Tortura, Desaparición forzada, Madres Plaza de Mayo, Dictadura argentina, Violaciones, Junta Militar 21 Mar 2026 04:30
Imagen

El 24 de marzo se cumplen 50 años del comienzo de la dictadura militar en la Argentina. Quisiera decir algunas cosas. Breves. Obvias. Desde 1976 y hasta 1983, cuando retornó la democracia, en más de 600 centros de detención clandestinos se torturó, vejó y asesinó a miles de personas, en su mayoría militantes de organizaciones de lucha armada, pero no solo. Unos 300 bebés, hijos de las secuestradas que parieron en cautiverio, fueron apropiados por los represores y entregados a militares o civiles que los criaron como propios. Solo 140 de esos niños conocen hoy, ya adultos, su identidad, con consecuencias no siempre felices (saber es mejor que no saber, pero saber es difícil), y 160 continúan en la oscuridad. Desde el juicio a las juntas de 1985, con algunos retrocesos como las leyes de Punto Final y Obediencia Debida, habíamos consensuado que aquello no fue una guerra sino terrorismo de Estado: de un Estado que decidió aniquilar a sus ciudadanos. Quisiera decir que habíamos estado de acuerdo en que las Fuerzas Armadas no cometieron errores ni excesos, sino que asesinaron, torturaron e incurrieron en delitos “comunes” ―violaciones o robo de bienes―, que difícilmente puedan justificarse aduciendo que se los cometía en nombre de la lucha contra el comunismo, etcétera. Quisiera decir que hay represores condenados, pero que ninguno ha dado información: no han revelado dónde están los restos de los desaparecidos, ni en manos de quiénes están aquellos bebés ―hoy hombres y mujeres― apropiados. Quisiera decir que nadie va a torturar a esos señores para que entreguen datos porque tuvieron y tendrán algo que les negaron a quienes desaparecieron, violaron y asesinaron: un juicio justo. ¿Por qué es importante recordar? Porque ese silencio dice: “No nos arrepentimos”. Porque ese silencio dice: “Hicimos lo correcto”. Porque ese silencio dice: “Aquí estamos y lo volveríamos a hacer”.

¿Europeos “vagos” contra estadounidenses “emprendedores”? Por qué sobreviven ciertos tópicos

El País | Categorías: Europa, Estados Unidos, Jurgen Habermas, George Steiner, Peter Sloterdijk, Henry James, Bares, Italia 21 Mar 2026 04:30
Imagen

Los filósofos llevan siglos reflexionando sobre ello: ¿Cuál es la esencia de Europa? Hace algunos días falleció Jürgen Habermas, que defendió que Europa es el lugar donde la democracia avanza gracias al diálogo. George Steiner, en La idea de Europa, cifró la singularidad del continente en sus distancias (a escala humana), en la existencia de cafés y en el peso de su historia, que a veces conduce a la melancolía; y Peter Sloterdijk considera que la civilización europea se caracteriza porque coloca el poder espiritual por encima del poder pasajero de la fuerza. No obstante, Internet no le da tantas vueltas: la esencia de Europa se encuentra condensada en el bigote de Roberto Conigliaro, una mata de pelo negro bajo unas gafas de sol setenteras donde caben las ideas de todos esos pensadores.

Seguir leyendo

La ópera y el ballet cambian para seguir vivos: “Moriría si hiciésemos lo mismo que hace 400 años”

El País | Categorías: Cine, Danza, Ópera, Ballet, Cultura, Compañía Nacional de Danza, Timothée Chalamet, Premios Oscar, Polémicas, Viral Internet, Cantantes opera, Cantantes, Bailarines, Teatro Real 21 Mar 2026 04:30
Imagen

‘Star Trek’ siempre fue ‘woke’, y a mucha honra

El País | Categorías: Series televisión, Actores, Actrices, Televisión, Star Trek, Series ciencia ficción, Paul Giamatti, SkyShowtime, Opinión, Crítica televisión, Elon Musk, Paramount 21 Mar 2026 04:30
Imagen

La nueva serie de Star Trek está protagonizada por jóvenes. No hay demasiadas batallas espaciales ni planetas por descubrir. Hay, en cambio, romance adolescente e incomprensión vital. Justo 60 años después de su primer episodio, quizás este no sea el Star Trek de tus padres (ni de tus abuelos). Pero eso no hace a la decimotercera serie de su historia peor.

Seguir leyendo

Una finca del siglo XVIII en Hortaleza, a punto de desaparecer entre paredes de cristal y hormigón

El País | Categorías: Patrimonio histórico, Comunidad de Madrid, Madrid, Patrimonio cultural, Arquitectura, Arquitectura civil, Medio ambiente, Hortaleza, Carlos Arniches, Rafael Alberti, Federico García Lorca, Generación del 27 21 Mar 2026 04:30
Imagen

Los vecinos de Hortaleza viven la floración de los almendros de la Huerta de Mena con alegría, por poder contemplar la explosión de color de los árboles rosáceos una vez más, pero con el desánimo de saber que podría ser la última primavera de la finca. La apariencia actual de los terrenos desaparecerá si el Ayuntamiento de Madrid termina de aprobar el plan especial que presentaron en 2021 las propietarias de los terrenos, la congregación religiosa de las Madres Adoratrices, y la promotora francesa Therus Investment SL, y que ya fue admitido a trámite el 3 de octubre de 2024. El proyecto contempla urbanizar la finca centenaria y otras tres parcelas adyacentes que son propiedad del Consistorio, una idea que choca con el deseo de la asociación Salvar Hortaleza de proteger un conjunto que abarca 36.000 metros cuadrados. La entidad, que presentó el año pasado una campaña de apoyos orientada a proteger la fisonomía de los terrenos que superó las 6.000 firmas, volverá a impulsar este jueves una asamblea ciudadana bajo el lema “Salvemos la Huerta de Mena” para escenificar su oposición al proyecto.

Seguir leyendo

Fachada principal de la mansión levantada en el siglo XIX por Manuel del Saz Caballero.

Barcelona homenajea a Carmen de Mairena

El País | Categorías: LGTBIfobia, Cataluña, Barcelona, Transexuales, Homofobia, Televisión, Jaume Collboni, Homenajes, Copla 21 Mar 2026 04:30
Imagen

La inclasificable Carmen de Mairena murió el 22 de marzo de 2020, en plena pandemia. Tenía 86 años. Las restricciones por culpa de aquella primera ola de covid provocaron que al velatorio de la popular tonadillera solo pudieran acudir sus sobrinos, una hermana y el joven cupletista Adrián Amaya (nombre artístico de Adrià García Pau). El cuerpo de Mairena fue incinerado, solo pudo ser velado por media docena de personas durante 30 minutos. Estaba prohibido celebrar funerales. Las restricciones sanitarias impidieron que la poca farándula barcelonesa y los vecinos de medio Raval -o mejor, medio barrio Chino- pudieran despedirse de uno de sus iconos. Seis años más tarde, este domingo, el Ayuntamiento de Barcelona colocará una placa recordando a la popular Mairena. Se rinde, así, memoria a una de las artistas trans que abrió camino al resto del colectivo en España y que se convirtió, a menudo en contra de su voluntad, en un muñeco roto fruto de las burlas y de caricaturizaciones injustas.

Seguir leyendo

El arte mira a las bibliotecas

El País | Categorías: Cataluña, Cine, Cultura, Bibliotecarios, Bibliotecas, Cómic, Frederic Amat, Documental, Umberto Eco, Literatura, Gustave Flaubert, La Casa de Papel 21 Mar 2026 04:30
Imagen

Hay una breve filmografía sobre bibliotecas y librerías. Los cines Verdi, por ejemplo, en los festejos de su centenario han propuesto un ciclo de films basados en estos gabinetes. El recordado Frederick Wiseman, cuyos documentales son radiografías, hizo uno (Ex libris, 2017) sobre la biblioteca de Nueva York y su servicio público. Y hace poco Filmin ha estrenado The librarians (Kim A. Snyder, 2025), un espeluznante documental sobre la censura en las bibliotecas norteamericanas y la batalla de sus archiveras, acosadas y amenazadas por resguardar libros sobre el darwinismo o la libertad de orientación sexual

Seguir leyendo

10 llibres recomanats per al Dia Mundial de la Poesia

El País | Categorías: Literatura, Poesía, Libros, Cultura, Escritores, Poetas, Josep Carner 21 Mar 2026 04:30
Imagen
Un home llegeix en una llibreria al centre de Barcelona

Va deixar dit Salvador Espriu que “hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa”. Aquesta és la funció primera atribuïda als poetes. Encara que cap escriptor de cap gènere no pot ser aliè a això de mantenir el nom de cada cosa, és el poeta el vigilant de la flama viva del llenguatge. El poeta és el més exigent dels escriptors, i el lector de poesia, el més exigent dels lectors. En un temps d’inteŀligència artificial —un oxímoron—, de correccions automàtiques, de plantilles de composició que substitueixen la imaginació; en un temps de censura i d’autocensura, en què el newspeak que va anunciar Orwell es desplega en tots els àmbits; en un temps de pèrdua de llibertat en què s’imposa la conformitat i el silenci, recau en el poeta la responsabilitat del nen innocent que, en el conte d’Andersen, va exclamar que el rei anava nu, tot deixant en evidència els adults que per conveniència feien veure que no ho veien. A ell li correspon la funció de desemmascarar el llenguatge políticament correcte i moralment incorrecte. No tots els poetes ho aconsegueixen —perquè, com diu Kavafis, “és alta, molt alta, l’escala de la poesia”— però tots ho intenten; tots porten, en el centre del seu impuls creatiu, l’afany d’un lloc i d’un temps on el nom de cada cosa no hagi estat tergiversat. Les deu novetats d’aquesta temporada, llibres inèdits o reeditats, originals o traduïts, cadascú amb la seva estètica i en el seu temps, responen a aquesta exigència.

Trast

Biel Mesquida LaBreu 140 pàgines. 17 euros A llibreries el 25 de març El veterà i polifacètic Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’enguany, treu ara un text que és una celebració de la paraula, entusiasta, impulsiva; escrit, diu, en un rampell de mig any; inclassificable com tots els seus. És un llibre, entre altres coses, de denúncia: de la situació degradada del paisatge, de la llengua, de la cultura. Això va de Mallorca, però ho podríem aplicar al país sencer. "Tot està intoxicat, tot és pol·lució: la mar contaminada, el cel contaminat… l’illa ja és un trast". De denúncia però no de renúncia. El llibre és testimoni d’un afany de dir-hi la seva, d’unes ganes de continuar lluitant i d’adreçar-se a les noves generacions.

Poema del desig

Rosa Font Massot Proa 96 pàgines. 17.90 euros @ 9.99 La poesia de Rosa Font (Sant Pere Pescador, 1957) s’ha caracteritzat sempre per una intensitat lírica poc habitual, expressada en una llengua precisa i neta. Al llarg de la dotzena de llibres que ha publicat es pot constatar una exploració constant del desig i de la pèrdua, de manera serena, distanciada i a vegades críptica. Parteix de l’observació del paisatge proper, per immergir-se en els interrogants essencials. Una mètrica senzilla que deixa fluir les paraules converteix els seus poemes en refugis de calma enmig de la fosca. Aquest 'Poema del desig' —unitari, dividit en set parts, com el dietari d’una setmana— és un llibre de maduresa, despullat d’artificis i aliè al sentimentalisme que en altres autors desfigura el missatge.

100 poemes

Seamus Heaney Traducció de Marcel Riera Quaderns Crema 368 pàgines De Seamus Heaney (1939 – 2013), Premi Nobel de Literatura el 1995, considerat el més important poeta d’Irlanda des de W. B. Yeats, ens arriba una selecció de poemes, no escollits per ell sinó per la seva família, feta amb la intenció d’abastar tota la seva obra i representar-ne els aspectes essencials. Catòlic nascut a l’Ulster, va viure el temps dels Troubles, però la seva poesia evita el pamflet i explora la identitat, la memòria i la història amb profunditat ètica i bellesa lírica. Està més interessat en la vida de les persones concretes que en el conflicte tribal, però en negar-se a ser inclòs en una antologia britànica, va deixar clar que "cap copa nostra ha estat mai alçada a la salut de la Reina".

Pols

Ramon Boixeda Edicions 62 96 pàgines. 17,50 euros @ 9.99 L’últim llibre de Ramon Boixeda (Sant Julià de Vilatorta, 1981), que ha obtingut el Premi de Poesia Sant Cugat, parteix de la tensió entre el pols de la vida que neix i la pols de la mort a què està abocada. Hi és present la religió però contemplada a distància, amb humor corrosiu, com quan parla del "Déu que brilla per absència" o del fill de Déu, que torna "potser per fotre el seu sant pare". El to reflexiu i coŀloquial no és fruit de la improvisació sinó resultat d’una gran cura formal; la major part dels poemes són isosiŀlàbics, amb versos de deu o de dotze, i les frases corren amb una prosòdia perfectament natural. El missatge últim és que el paradís "viu latent de sempre en tots nosaltres".

Obra poètica tardana

Lluís Solà Edicions de 1984 256 pàgines. 20 euros Lluís Solà (Vic, 1940), poeta, assagista i dramaturg, va reunir la seva Poesia completa del 1958 al 2015, i ara s’hi afegeixen les produccions del 2018 al 2022, que, afirma, "continuen descabdellant les formes i les línies que aparegueren" en l’anterior. D. Sam Abrams, en el pròleg, diu que "Solà és l’hereu directe de la tradició vitalista de la poesia catalana moderna que arrenca amb Joan Maragall i es prolonga amb Joan Salvat-Papasseit i Agustí Bartra". Compon en versos de totes mides, i explora una diversitat de formes, que el mateix Solà resumeix en “poemes llampec”, “cants” i “prosa poètica”. Una obra ambiciosa, de fons filosòfic però molt entenedora, i una aposta per l’optimisme.

I així successivament

Josep Domènec Ponsatí Cap de Brot 90 pàgines. 14.90 euros Josep Domènech (Sant Feliu de Guíxols, 1966), a part de fer de traductor, ha publicat uns quants llibres en l’últim quart de segle que eixamplen els límits del que es pot considerar poesia. Combina ironia i erotisme, jocs de paraules i anècdotes d’autoficció, reflexió metaliterària i reflexió existencial, plaer verbal i desplaer retòric; tot escrit en una llengua de to directe, plena de dialectalismes, orgullosament i desafiadorament vindicats. Sota una vèrbola demòtica i juganera, traspua un sòlid bagatge literari. Aquest recull, que ha guanyat el Premi Recull de Poesia Benet Ribas, conté erotisme explícit, humor agosarat i una mirada escèptica davant el pas del temps i la condició humana.

Obra poètica en vers

J.V. Foix Edicions 62 560 pàgines. 23,90 euros @ 9.99 En edició de Jordi Cornudella, aquest volum reuneix els cinc llibres canònics en vers de Foix, començant per Sol, i de dol, més tots els poemes dispersos, ja no pas inèdits però sí de mal trobar. "M’exalta el nou i m’enamora el vell" és la sentència que retrata a la perfecció el seu propòsit literari: avantguardista i tradicionalista alhora, però no pas arcaïtzant. Va cultivar, a força de llegir els clàssics, una llengua que empalma amb l’esplendor medieval, tot bandejant els segles de decadència. En el cas d’aquest poeta la frontera entre vers i prosa és més aparent que real, per això cal llegir paraŀlelament el volum, també de recent aparició i a cura del mateix editor: Obra poètica en prosa.

Com les fulles

Jaume Coll Mariné Proa 112 pàgines. 17 euros @9.99 A llibreries el 25 de març El professor i músic Jaume Coll Mariné (Muntanyola, 1989) acaba d’obtenir el Premi Carles Riba amb un recull que destaca, en el moment actual, per l’habilitat compositiva i per l’observació de la natura. L’entorn rural d’Osona —diu haver-lo escrit tot a la Guixa, oficialment Sentfores, poble ara annexat a Vic— és l’escenari on han nascut aquests poemes. La contemplació dels cicles de la natura fa possible el que en diu l’estupefacció davant el món: entendre que els humans no som més que una fulla. Entre altres moltes referències literàries, reconeix Coll, i es nota, que ha llegit tot Josep Carner, cosa que esgarrifarà els ignorants professionals de les lletres catalanes i complaurà els qui saben llegir.

Genets negres i altres ratlles

Stephen Crane Traducció de D. Sam Abrams Cafè Central & Llibres del Segle 172 pàgines. 20 euros Hom ha dit que hi ha dues tendències en la poesia nord-americana: la desbordant de Walt Whitman i la concentrada d’Emily Dickinson. El poeta John Berryman, i biògraf de Stephen Crane (1871 – 1900), afirma que aquest és el més important entre l’una i l’altra. Mort abans dels trenta anys, va escriure molt i sobretot prosa —la religió, el periodisme i la guerra són els eixos de la seva obra—; de poemes en va publicar 135, en dos llibres. El primer i més important és aquest, The Black Riders(1895) . Contrari a l’estètica dominant en el seu temps, les línies —no en volia dir versos— en caixa alta de Crane conformen, en breus i càustics epigrames, tot un aŀlegat contra el romanticisme i les convencions socials.

Poesia 1957

Josep Carner Edicions 62 1050 pàgines. 29,90 euros Josep Carner (1884 – 1970) —"que tots nosaltres ens ha fet", com va afirmar Gabriel Ferrater—, des de l’exili, va recopilar i esmenar tota la seva producció poètica i en va resultar el volum 'Poesia (Selecta, 1957)'. El 1992 Jaume Coll en va revisar el text i el va publicar a Quaderns Crema. Fa molts anys que tot això és introbable i el lector interessat ha de recórrer a la fotocòpia o a l’escàner. Ara s’anuncia una nova edició que vindria a reparar aquesta anomalia de país. A part les edicions crítiques llibre per llibre que el mateix Coll va publicant, convé disposar de 'Poesia' en un únic volum, relativament manejable: són 896 poemes. És on hi ha la versió definitiva, són tal com Carner volia ser llegit.

Seguir leyendo

×
Useful links
Home Investigacion en Intelligencia Artificial y Desarrollo de Algoritmos Desarrollo de Energia Nuclear y Avances en Fisica Nuclear Innovacion en Tecnología de Vanguardia
Investigación Tecnología Innovacion Empresarial y Desarrollo Global Ultimas Tendencias en Investigación Cientifica Desarrollo Sostenible y Avances Ecologicos
Socials
Facebook Instagram Twitter Telegram
Ayuda y Soporte
Contacto Sobre nosotros Publicita con nosotros



Investigacion en Energias Renovables

Avances en Medicina y Desarrollo de Salud


Educacion Innovadora y Desarrollo Tecnologico

Seguridad Cibernetica y Desarrollo Tecnologico

Exploracion Espacial y Avances en Astronomia